Vida
El 1906 s’estrenà com a director comercial de l’Empresa Diorama, situada al mateix lloc que el cinema, a la plaça del Bonsuccés de Barcelona. Amb Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló la convertí en productora (1906), amb el distintiu de Films Barcelona. Fou responsable directe del fet que Joan Maria Codina intervingués en la realització de Maria Rosa (1908), amb Fructuós Gelabert. A partir de 1907 i amb la mort de Bordàs, se situà al capdavant de la casa. Tancada l’etapa de Films Barcelona pràcticament el 1911, es dedicà de ple a la distribució substituint en bona mesura la venda de films pel lloguer, fórmula que influí decisivament en l’obertura de nous locals i en la difusió del cinema en general. Fou representant de les marques Rex, Sapho, Monopol, Sascha Films, Glombeck i Films Cuesta, de les quals Codina n’era el concessionari per a la venda. També aconseguí la representació exclusiva per a Espanya, Portugal, Filipines i Amèrica Llatina de les Lubin, Méliès, Films Perla, Norland, Cosmograph, Colonia, Bamfort, Solax i Etna Films. Tingué sucursals a totes les capitals espanyoles i a l’estranger, i es convertí en una organització exportadora de primera línia. El 1916 obrí el taller i laboratori Cinematografia Josep Maria Bosch, que tenia una important capacitat de tiratge. S’hi realitzaven tasques de muntatge, revelatge, viratge i tintatge. Ramon de Baños fou el puntal de l’empresa. El 1933 adoptà el nom d’Oficina Tècnica Cinematogràfica. Al gener del 1924 presentà al Novedades el primer film en relleu, Faust, produït per Éditions Azur de París i interpretat per actors de la Comèdia Francesa. També aconseguí la representació a l’Estat espanyol del projector sonor Kalee Indomitable. El 1929 inaugurà el cine Majèstic, on hi havia hagut el teatre de la Casa del Poble; també fou copropietari i gerent del teatre Victòria. Molt vinculat a la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidí la primera junta directiva de l’Associació d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya (1925); fou president i fundador de la Cambra Espanyola de Cinematografia (1935), i presidí la comissió organitzadora del primer Dia del Cinema (1932), que se celebrà el 18 de juny. El 1933 fou elegit per a presidir la Germandat del Cinema, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Després de la guerra civil, de l’Empresa Diorama només en quedà el cine, que continuà gestionant fins que a la dècada de 1950 fou substituït pel seu germà Albert.
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", 31 de desembre de 1913, p. 21; núm. 300, 1926; núm. 374-375, 1932; núm. 400, 1936.
LASA, J.F. DE: Aquell primer cinema català. Els germans Baños. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1996.
MUNSÓ CABÚS, J.: Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa, Barcelona 1995.