Fèlix Fanés

Fèlix Ibáñez i Fanés

(Barcelona , 1948)

Crític i historiador.

Vida

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española (1923-36); igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París. Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" (1970-72); també fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic. Full de cinema" (1977-93) i el primer director de "L’Avenç. Història dels Països Catalans" (1977-79). És professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977, on es doctorà el 1980 amb una tesi sobre la productora valenciana CIFESA, que publicà primer en castellà, Cifesa, la antorcha de los éxitos (1982), i després en català, Vint anys de cinema espanyol. El cas Cifesa (1932-1951) (1989). Entre el 1991 i el 2000 fou director del Centre d’Estudis Dalinians (Fundació Gala - Salvador Dalí) a Figueres, i publicà Salvador Dalí. La construcción de la imagen (1925-30) (1999). Altres treballs seus són: El wagnerianisme a la Barcelona dels anys cinquanta. "Parsifal" de Daniel Mangrané i el seu entorn ("Cinematògraf", 1986); "Chaos and Creation. Un film inédito de Salvador Dalí", De Dalí a Hitchcock. Los caminos en el cine (1995); Memòries d’un crític de cinema ("Entreacte", gener del 1996); Dalí y Harpo Marx. Un guión inédito ("Cuadernos de la Academia", gener del 1998); i "Antes de las Hurdes", Luis Buñuel y el surrealismo (2000). També és autor d’assaig periodístic i novel·la.