Pertangué a l’orde de Sant Agustí. Autor del drama El laurel de Ceriñola (1889) i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús, la seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX (1891-94, reeditada poc després), que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu.