Blanquerna

Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e d’Aloma e Blanquerna, de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del s.XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna.

Desenvolupament enciclopèdic

Aquest darrer nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble. És una novel·la enciclopèdica, de tall realista, per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’Art Abreujada de trobar veritat, i exposa un pla de reforma del món. El llibre, escrit a Montpeller el 1283, primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma. La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan Blanquerna decideix de seguir la vida contemplativa. El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la reforma a la qual Blanquerna, religiós, sotmet el seu. Elegit bisbe, restaura l’ordre a la seva diòcesi, i en un viatge a Roma és elevat a la dignitat pontifícia. Per mitjà dels seus cardenals fa triomfar les virtuts a tot el món, i finalment renuncia al papat per tal de lliurar-se a la vida eremítica contemplativa com a estat suprem de perfecció, en la qual se li uneix l’emperador, l’altra de les dues potestats de la terra. L’obra es clou amb el↑Llibre d’Amic e Amat i L’Art de contemplació, que figuren escrits per l’ermità Blanquerna i foren inclosos al conjunt. La primera edició aparegué a València l’any 1521; fou traduït al francès al s. XVII, al castellà al s. XVIII, i a l’anglès el 1926. La figura de l’ermità Blanquerna apareix també, a part de la versió independent del Llibre d’Amic e Amat, al Llibre super psalmum Quincumque vult i al Fèlix, o Llibre de meravelles, del mateix Ramon Llull.

Bibliografia
  1. Badia, L. (1982)
  2. Soler, A. (1990).
Vegeu bibliografia