Vida i obra
D’origen humil, estudià a l’Escola Pia, orde en el qual va professar el 1829; s’exclaustrà l’any 1837. Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura. De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Cabrerizo (per al qual traduí novel·les romàntiques) i del Liceo Valenciano. Com a secretari del marquès de Bellisca, el 1838 feu un llarg viatge per Europa, i a París conegué Chateaubriand i Hugo. Fou redactor, amb Josep M. Bonilla, d’“El Cisne”, i col·laborà en el “Diario Mercantil de Valencia”, “La Tribuna”, “El Fénix” i “La Corona de Aragón”. Entre el 1840 i el 1843 prengué part en diverses accions polítiques dels progressistes, fins que se’n desenganyà. Fou catedràtic d’història (1847) a la universitat, de geografia i història a l’institut de València i, des del 1848, cronista de la ciutat. Com a historiador cal remarcar la seva Historia de la ciudad y reyno de Valencia (1845), de gran influència entre els renaixentistes valencians. Va escriure en castellà poemes, drames i algunes novel·les històriques, com El Encubierto de Valencia (1852) i La campana de la Unión (1866). En català publicà alguns miracles, entre els quals Els bandos de València (1855), Els òrfens de Sent Vicent (1860) i El metge prodigiós (1861), i composicions poètiques, que signà com Lo Trobador del Túria. Víctor Balaguer, amb qui mantingué una estreta relació, l’inclogué a Los↑trobadors moderns. Membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877, on feu el discurs de gràcies, donà suport a Constantí Llombart i els seus amics en la iniciativa de fundar Lo Rat Penat (1878), que presidí honoràriament.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Escrivà, V. (19882), p. 227-257
- Ortega de la Torre, E. (1987)
- Querol Roso, L. (1951-1953)
- Sanchis Guarner, M. (1978).