Desenvolupament enciclopèdic
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del s. XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí; a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I (1413). La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una dinastia forastera, la dels Trastàmara. Fruit d’una composició amb parts molt diverses, el text resulta heterogeni. La primera part incorpora llegendes diverses i estratègies pròpies del gènere novel·lesc. Per bé que la historiografia catalana tradicionalment l’ha pres en consideració com un text autèntic, redactat vers el 1470, darrerament el text ha estat considerat una falsificació perpetrada al final del s. XVI o al principi del XVII, que utilitza una crònica antijoanista quatrecentista breu, però que l’amplia i la interpola amb materials de contingut ideològic més contundent (abrandadament anticastellà), amb el propòsit de deslegitimar els drets de la dinastia hispànica sobre Catalunya, en un context de confrontació política amb la monarquia. Encara que noves aportacions tornen a proposar-lo com un text autènticament quatrecentista en tota la seva extensió, el fet és que tingué una difusió important al primer terç del s. XVII, però fins aleshores havia estat desconegut.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Batlle, M. (1999)
- Salas, X. de (1931)
- Villanueva, J. (2000).