Joan Bonet i Baltà

(Vilafranca del Penedès, 1906 — l’Hospitalet de Llobregat, 1997)

Historiador de la religió, assagista i traductor.

Vida i obra

De jove col·laborà a la revista “Acció” de Vilafranca, amb el pseudònim de Joan de Puigdalba, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres. Col·laborà a “Flama” i publicà un text al “Calendari d’en Patufet” (1925). Fou ordenat sacerdot el 1929. Després de la guerra continuà col·laborant en diverses publicacions. Entre el 1943 i el 1947 feu dues edicions clandestines del catecisme català de segon grau. L’any 1945 impulsà la commemoració del centenari de Josep Torras i Bages, participà activament en els homenatges a Jacint Verdaguer (1945 i 1952), i en la campanya “Volem bisbes catalans”. Compilà un destacat arxiu sobre la història de l’Església a Catalunya entre els s. XVIII i XX, que el 1982 cedí al seminari de Barcelona, i que ell mateix s’encarregà de dirigir. S’especialitzà en l’estudi de Verdaguer, amb el llibre Verdaguer. Vocació, sacerdoci, apostolat (1964), i de Torras i Bages, del qual promogué i prologà l’edició de les Obres completes (1948). L’altre gran centre d’interès dels seus estudis fou la història moderna i contemporània de l’Església a Catalunya. D’aquest tema, destaquen L’Església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), i L’integrisme a Catalunya, les grans polèmiques: 1881-1988 (1990), en col·laboració amb Casimir Martí. També escriví assaigs sobre Jaume Collell, Vives i Tutó, Josep Sanabre, Josep Morgades, Josep Climent i Milà i Fontanals, entre d’altres.

Bibliografia
  1. Diversos autors (19966)
  2. Manent, A. (1990), p. 39-60
  3. Massot i Muntaner, J. (2001), p. 257-260
  4. Soberanas, A.-J. (1983), p. 13-39.
Vegeu bibliografia