Vida i obra
Estudià humanitats a Alcalá (1526-28) i es traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil (1535). Continuà els estudis de dret a Bolonya amb Andrea Alciato (1535-37), i els de grec i lletres a Pàdua (1537). Fou nomenat bisbe d’Alifano (Nàpols 1561), de Lleida (1561-76), on revitalitzà l’Estudi General, i arquebisbe de Tarragona (1576-86). En totes dues ciutats catalanes desenvolupà una important tasca cultural. Realitzà diverses missions diplomàtiques per a Juli III, Pau IV i Felip II, i assistí al concili de Trento. El catàleg de la seva biblioteca privada, una de les més importants de l’època, és considerat el primer que s’imprimí a Europa (1586). Mantingué relació epistolar principalment en llatí, però també en grec, català i castellà amb els humanistes i historiadors més rellevants del seu temps. Destacà en l’estudi historicojurídic de les fonts del dret romà i aplicà per primera vegada el mètode historicojurídic a l’estudi del dret canònic al llibre Dialogorum libri duo de emmendatione Gratiani (Tarragona 1587). També participà en el desenvolupament de l’arqueologia amb el llibre Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades (Tarragona 1587). Escriví Diálogo de las armas amb la intenció de relacionar la noblesa hispànica amb les grandeses de Roma. També comentà obres filològiques d’autors clàssics i escriví algunes composicions poètiques en llatí i en castellà. Part de la seva producció escrita fou recopilada en unes Opera omnia de vuit volums (Lucca 1765-74), que contenen una única composició en català, una Pragmàtica contra bandolers.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alcina Rovira, J.F. (1990), vol. 2, p. 35-40
- Carbonell, J. (1997), vol. III, p. 1323-1333
- Casas, M. (1995), p. 173-182
- Closa i Farrés, J. (1994), p. 578-586
- Duran, E. (19931), p. 5-19
- Solervicens i Bo, J. (1997), p. 196-201.