Manuel de Cabanyes i Ballester

(Vilanova i la Geltrú, 1808 — Vilanova i la Geltrú, 1833)

Poeta, prosista i traductor en llengua castellana.

Vida i obra

Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España (1828). Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep deVega i de Sentmenat i FèlixTorres i Amat. Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira (1833), recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor. Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada. D’aquests, l’únic que edità fou A D. Joaquín Roca Cornet con motivo de su enlace (1833). A més dels que foren impresos, bona part dels poemes que deixà inèdits es troben dins l’edició pòstuma Producciones escogidas (1858), arran de la qual el seu renom s’estengué per Europa i Amèrica. Com a prosista col·laborà al Diario de Barcelonal i al Diccionario geográfico universal (1832-33), i es conserva, inèdit, el Discurso sobre la historia literaria de España. Un fragment de la Historia de la filosofía i algunes cartes i aforismes es troben a l’edició del 1858, però la major part de la prosa restà inèdita. Quant a les traduccions, hom n’ha trobat de l’anglès, francès, llatí i grec, a més de les impreses en prosa: Noches de Torcuato Tasso (1832), de Compagnoni (en col·laboració amb Roca i Cornet), i Belfagor Arquidiablo (1839), de Maquiavel, i en vers: Mirra (1858), d’Alfieri.

Bibliografia
  1. Arce, J. (1981)
  2. Peers, E.A. (1923)
  3. Puig, S. (1927)
  4. Rius i Vila, J. (1986)
  5. Romano Colangeli, M. (1967).
Vegeu bibliografia