Cancionero general

Recull poètic fet per Hernando del Castillo i publicat en primera edició a València el 1511.

Desenvolupament enciclopèdic

És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa. El compilador, castellà resident a València, tingué la col·laboració de Serafí de Centelles, segon comte d’Oliva, i hi recollí una quantitat ingent de material poètic que abraça des de l’època de Juan de Mena fins al seu temps. Els autors representats passen de 150, les poesies, de 1 050, i els gèneres són molt diversos, per bé que s’inscriuen en la tradició cortesana castellana del s. XV, l’anomenada poesia cancioneril. El grup poètic valencià hi és ben representat (amb poemes de Gassull, Fenollar, Vinyoles, entre d’altres), tot i que únicament l’edició del 1514 acull un nombre discret de peces en català, cator-ze en total. Exercí una gran influència al llarg del s. XVI. La primera edició constava de mil exemplars i s’exhaurí en menys de tres anys. Castillo refongué el material i en publicà una altra, la segona, a València mateix, el 1514. Amb supressions i addicions, encara hi hagué altres edicions (Toledo, 1517, 1520 i 1527; Sevilla, 1535 i 1540; Anvers, 1557 i 1573). Modernament n’hi ha diverses edicions, essent-ne la més important la facsímil de la del 1511, d’Antonio Rodríguez-Moñino (1958), que publicà també un suplement amb les peces poètiques addicionades a les posteriors (1959). L’èxit estimulà altres impressors a la confecció de cançoners de contingut més reduït i de preu més assequible, amb destinació popular. Així, en derivaren el Cancionero de Constantina (~ 1515), el procaç Cancionero de obras de burlas provocantes a risa (1519), Dechado de galanes (~ 1520), Espejo de enamorados (~ 1535) i Vergel de amores (1551).

Bibliografia
  1. González Cuenca, J. (2004)
  2. Rodríguez-Moñino, A. (1958)
  3. Rodríguez-Moñino, A. (1973).
Vegeu bibliografia