Col·laborà a L’Aureneta, L’Atlàntida, “Quatre Gats”, “La Nación” i “La Renaixençap, on publicà narracions i quadres de costums. Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes (s. d.); la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor (1903), i la novel·la: Cartes que no lliguen (1895), Lo nebot de D. Pere (1894) i Lo gorg de les ànimes (1898). En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora (1900) i El dinar de bodes (1904); comèdies com Don Tranquil (1898) i La gent d’ordre (1901), i peces de teatre líric com Barcelona al dia (1904). Adaptà algun vodevil francès i escriví l’assaig Tristos records de la vida i mort d’un savi poeta i sant mossèn Jacint Verdaguer (1926).