Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon. Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi, Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner. Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà. A part d’algunes comèdies en llengua castellana (entre les quals cal esmentar Un marido de lance, 1861; Camino del Parnaso, 1869; El hijo de la noche, 1872) i d’una peça multilingüe (Otra torre de Babel, 1868), en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames (Lo incendi d’Hostalric, 1866, en col·laboració amb Ramon Mora, presentada com la «primera part» de Les joies de la Roser de Frederic Soler; Àngels de Déu!, 1867) i comèdies i altres peces còmiques (La pubilla de Riudoms, estr. 1861, escrita amb Joaquim Asènsio d’Alcàntara; Cada ovella amb sa parella, 1866; Dos amors, o En la pendent de l’abisme, estr. 1867; Gent de barri, 1877, i Una noia collidora, estr. 1877) i les sarsueles Los paquetaires (estr. 1869), amb música de Frederic Serra, Lo matrimoni civil (estr. 1880), en tres actes, i La guardiola (estr. 1895), escrita amb Eduard Vidal i Valenciano, ambdues amb música d’Enric Martí i Puig. Traduí i adaptà a l’escena La timba (1878), de Charles Dickens.