Vida i obra
Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot (1923). Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona (a partir del 1926) i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona (1951-64). Col·laborà a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i fou membre de l’IEC, de l’ABLB i d’altres entitats científiques. S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova. També tractà altres branques i èpoques de la filosofia. En aquest sentit, es poden destacar els seus estudis sobre el pensament català del vuit-cents, especialment amb relació a les figures de Balmes, Martí d’Eixalà i Llorens i Barba: Balmes y el idealismo trascendental (1948) i La filosofía universitaria en Cataluña durante el segundo tercio del s. XIX (1964). La seva obra més important és, però, la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV, escrita en col·laboració amb el seu germà Tomàs (1939, 1943 [1947]).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Lluís Font, P. (1994)
- Lluís Font, P. (2000).