Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència”. També col·laborà a IDestinoa i “Tele-estel”. És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps (1949) i Retrobar-me en la terra (1958). Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959.