Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià (1929), prologat pel pare Fullana. Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla (estr. 1890), La pau del poble (en col·laboració amb L. Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901), Me case o no me case? (1925), Cançonera valenciana (1926), L’amo i senyor (1927), La fil·loxera i L’hostal del pi (1828) i Al que es burla... (1829) (les dues darreres en col·laboració amb S. Soler i Soler). Publicà dues col·leccions de cantares.