Col·laborà en diverses revistes literàries o humorístiques (La Renaixença, “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí”, “Lo Nunci”, “La Tomasa”, “La Bandera Catalana”, entre d’altres) i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz. A partir del 1875 participà als Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec (1876). Publicà el recull poètic Entre terra i cel (1887) i posteriorment el que li feu “Lectura Popular” (1915). Escriví alguns quadres de costums i, per al teatre, peces còmiques i revistes musicals d’actualitat: Un garçon de Can Justin (1877), Contrabando (1879), Revista de Barcelonaen 1883 (1884) i Revista del teatro català (datada el 1881).