Col·laborà a Vida Nova, El Matí, La Veu de Catalunya, En Patufet, Esplai, Xarleston Literari, Diario de Barcelonal i El Correo Catalán. Escriví novel·la rosa —Les noies de moda (1923), La noia lliure (1925), La Totó flirteja (1930), El primer amor (1932) i Amor i turisme (1933)— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu, entre d’altres.
També escriví diverses peces teatrals breus —Amors d’ara (1918), L’autor (1928), Els sis corders de Blanes (1931), El recién llegado o l’americano nou (1943), bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i juvenil. Tant en la seva producció narrativa com dramàtica, la presència dels elements sentimentals, costumistes i moralitzants fou habitual.
Produí, a més, llibres de viatges —Mandolines i babutxes (1925), De Barcelona al Caire, passant pels Dardanels (1926), La veritat sobre Sevilla (1929)— i estudis sobre el seu poble —Blanes (1922), Santa María de Blanes (1941) i Jaime Ferrer de Blanes y el descubrimiento de América (1952)—. També és autor d’una defensa polèmica de l’atribució a Bernat Boades del Llibre dels feits d’armes de Catalunya (Quién escribió "El llibre dels Feyts d’armes de Catalunya"?, 1948). El 1969 publicà les memòries Blanes, Barcelona i Sanremo i el 1978, la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull, rèplica de Mariona Rebull d’Ignasi Agustí.