Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la UAB, i autor de treballs sobre la seva especialitat mèdica com L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’IEC el 1961, El nostre caràcter (1961), Què cal saber d’higiene mental (1963) i Tractat de psiquiatria (1981); i, en assaig, Tòtems actuals (1960) i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre (1958) i Geni i catalanitat de Ramon Llull (1965). També escrigué articles de divulgació i les memòries Diari d’un psiquiatre il·lús (2000). En el seu vessant de lletrista i cantautor, compongué nombroses cançons, algunes de les quals recollí a Trenta cançons (2001), una recopilació dels versos de les seves cançons. Fou fundador i intèrpret del grup Els Setze Jutges, amb els quals enregistrà tres discs entre el 1962 i el 1965. Aquest grup rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya el 2007.