Fou professor de pintura a l’Escola de Llotja de Barcelona. Les seves poesies (algunes de les quals aparegueren en diverses publicacions periòdiques de Barcelona i Manresa), en català i castellà, són generalment de tema satíric, encara que també escriví versos patriòtics durant la guerra contra Napoleó, com ara l’ambiciós poema en octaves Somni realitat. Desahogos de una musa catalana. Estèticament reflecteix la diversitat de corrents característica del seu temps, del rococó al neoclassicisme, amb reminiscències barroques. És autor també de l’entremès L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta.