Cristòfor Despuig i Savertés

(Tortosa, Baix Ebre, 1510 — Tortosa, Baix Ebre, 1574)

Prosista.

Vida i obra

Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa. Fill de Pere Joan Despuig, donzell, la seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560. Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai. Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers municipals perquè fou suspès del dret a intervenir-hi pel governador de Catalunya arran de la seva participació en bandositats locals: documentació dels anys 1532 i 1533 mostra que rebé serioses reprensions i amenaces de l’agutzil reial si hi persistia; no en degué fer cas del tot, perquè el 1563 fou víctima d’una escaramussa amb armes de foc. Apartat del govern municipal, Despuig residí en terres valencianes a la segona meitat de la dècada de 1560. Per la seva obra, finalment, hom sap que tingué diferències notòries amb el bisbe de Tortosa Ferran de Lloaces. Totes aquestes dades de la seva activitat pública i del seu tarannà són cabdals per a entendre amb més precisió Loscol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, l’obra en prosa catalana més interessant del s. XVI. Es desconeix on rebé formació, però la seva obra revela un bon pòsit de lectures clàssiques i el coneixement profund i crític de la historiografia catalana i hispànica. Erròniament ha estat considerat un historiador: la lectura atenta de Los col·loquis delata una voluntat política manifesta i l’ús assagístic de la història al servei d’una concepció política determinada del seu país. Tot plegat acosta la imatge de Despuig a la de l’home paradigmàtic del Renaixement. Les darreres aportacions al seu estudi defensen —versemblantment— que l’autor es projectà diversament en els dos personatges tortosins de la seva obra: Lúcio (o Lívio) i Fàbio (Loscol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).

Bibliografia
  1. Duran, E. (1981)
  2. Querol Coll, E. (20051)
  3. Querol Coll, E. (20052)
  4. Rovira i Gómez, S.-J. (1996), p. 117-127
  5. Solervicens i Bo, J. (19981)
  6. Solervicens i Bo, J. (19982).
Vegeu bibliografia