Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat. Col·laborà en publicacions científiques de la seva especialitat i en revistes literàries com L’Atlàntida i L’Aureneta. El 1909 fou secretari dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà la flor natural el 1914 i el 1917 per les poesies Humanals i El darrer llop, respectivament, i un accèssit el 1916. Publicà llibres de faules en vers (Música vella, 1896, i Moneda curta, 1908), de poesia (De sol a sol, 1899; Tríptics, 1901, i Branques mortes, 1902) i de prosa narrativa (Lo tasta Olletes, 1898), i els assaigs Lo nostre plet (1900), defensa del catalanisme, i Pa i catecisme (1901), sobre qüestions socials.