Era industrial impressor. Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops. Col·laborà a “La Veu Sallentina” i dirigí el periòdic “La Xispa Elèctrica” (1911). Publicà el volum Recull de poemes (1927) i Sallent (1928). Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles (L’última calaverada, publicada a Manresa el 1895, La bel·ligerància, L’any nou i l’any vell, Flor solitària i La festa de l’arbre) i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar. Fou conegut com a Juanitu Català.