Fill d’Eduard Escalante i Mateu. Escriví el miracle L’incrèdul convertit (1878) i sainets com València a la matinada (1888), Mariquita l’estanquera (1889), Un alcalde de barrio (1897) i Un ratet en el jusgat (1914), i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans (1887), Cada u de son temple (1890), Fugint de l’anguila (1891) i Mil duros i tartaneta (1898). Sobresortí, en col·laboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en el gènere líric, al qual pertany la major part de la seva producció, un interessant precedent de la revista musical valenciana, que, com la resta de la seva obra, representa una mitificació folklòrica de determinats costums valencians: Quintos i reganxaors (1889), La gent de tro (1900), Les barraques (1900), De València a París, o Viatge a l’Exposició (estr. 1901), El roder (1905) i Plors i alegries (1907), entre d’altres.