Vida i obra
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona. Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” (1858), i estudis sobre la hidrofòbia. Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario (1839) o la comèdia satírica El hombre cachaza (1841), i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares (1841, versió d’Eugène Scribe), entre d’altres, que no se sap si es van representar. Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià escriví i sovint publicà a la premsa poesies facecioses de valor desigual, que aplegà, entre el 1851 i el 1856, en quatre sèries («repics») titulades Lo Tamboriner del Fluvià. Poesies de D. Pau Estorch i Siqués, publicades a Mataró, Olot, Barcelona o Girona, alguna de les quals reeditada. Publicà encara els reculls Excel·lències de la llengua catalana (1856) i Nou repiconet del Tamboriner del Fluvià (1859), i una breu antologia de textos d’altri seriada, Les glòries de Catalunya, que reflecteix un ideari vagament renaixentista. La producció teatral en català, signada amb el pseudònim o amb les inicials del seu pseudònim (T.D.F.), s’encetà amb una «plantofada poètica» paròdica titulada La Tuietes de Mallol (1865), al·lusiva a Frederic Soler i atenuada en una altra edició, i continuà amb Una juguesca (1866) i amb els drames Amor de pare (1866) i Marta (1868), aquests en col·laboració amb Tomàs d’Aquino Gallissà, que van ser estrenats a Barcelona per les societats La Gata i Teatre Català. És autor d’uns Elements de poètica catalana i diccionari de sa rima (1852), que no reflecteixen la renovació romàntica, d’una Gramática de la lengua catalana para uso de los españoles (1857) i d’unes beceroles catalanes i castellanes, «nou mètodo poètic d’ensenyar les primeres lletres» (1857).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Vila, P. (20002).