Lluís Faraudo i de Saint-Germain

(Barcelona, 1867 — Barcelona, 1957)

Filòleg i bibliòfil.

Vida i obra

Feu carrera militar i paral·lelament estudià filologia romànica a Barcelona i es dedicà a activitats literàries i erudites. Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, col·laborà en la publicació de Recull de textes catalans antics (divuit fascicles, 1900-12). Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic —Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí (1933), Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wafid (1943), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díeç (1949) o El “Llibre de sent Soví”, recetario de cocina catalana medieval (1951)—, i d’altres, com Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936). El 1922 assajà la reconstrucció del text original català de la Disputació de l’Ase d’Anselm Turmeda, a partir de la còpia francesa del 1544. Aplegà materials per a un diccionari català medieval, del qual donà una mostra a Consideracions entorn d’un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval (Buenos Aires 1943). Estudià especialment l’obra de Rabelais i en publicà la traducció de Gargantua i Pantagruel (1929), en un català medievalitzant. Fou membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París i, més endavant, membre de l’IEC (1953) i de l’ABLB. En les seves primeres publicacions usà el pseudònim Lluís Deztany, amb el qual signà també traduccions de Cervantes, de Hoffmann i de Swift.

Bibliografia
  1. Prat, E. i Vila, P. (1978)
  2. Vélez, P. (1989).
Vegeu bibliografia