Vida i obra
Doctorat en teologia a la universitat de París (1534), fou catedràtic de lògica a València (1541) —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu (1547-53), de Sagrada Escriptura (1553) i de teologia (1588). Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intel·lectual i religiosa de València. És autor de l’Auto de Caín y Abel, de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos. Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important. Anava adreçada a un públic culte i seguia molt de prop els llibres sagrats, perquè fins i tot inclou versos extrets del Gènesi.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ferrer Valls, T. (1984), p. 109-136.