Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès. En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans. La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista. Publicà els reculls Renaixement català: somnieigs poètics (1964); Esfullament d’ànima: tannkes (1966), escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba; Itinerari espiritual (1968), i el llibre de poemes en prosa Últims cants (1971). La seva obra filològica consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).