De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”. Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà: Mas allá de lo digno (1890), Anarquías (1897), Novelitas vulgares (1900), Alma social (1905), Los herederos de la gran tragedia (1917) i Niebla (1930), entre d’altres. En català escriví el drama Càstig de Déu (1879), la comèdia Els vençuts (1903) i el monòleg Casadora (1916).