Llorenç Gomis i Sanahuja

(Barcelona, 1924 — Barcelona, 2005)

Periodista i poeta.

Catedràtic universitari. L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona. Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’El Correo Catalán (1977-81). L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya. Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer (1956) i El sermón del laico (1959). De la seva obra poètica en castellà cal esmentar: El caballo (1951, premi Adonais), El hombre de la aguja en el pajar (1966) i Oficios y maleficios (1971), obres aplegades a Poesía (1950-75) (1978). La seva obra poètica en català comprèn els volums: Sons i sonets (1968-72) (1984) i Déu vos guard i passi-ho bé (1989). És, també, autor d’assaigs i estudis sobre el món de la premsa i la comunicació: la tesi doctoral El medio media: remedio de las medias de enmedio (Función política de la prensa) (1974), Teoria dels gèneres periodístics (1989), Teoría del periodismo. Cómo se forma el presente (1991) i La notícia, dret humà (1993). Com a memorialista publicà De memòria. Autobiografia (1924-1994) (1996). Rebé el premi Ciutat de Barcelona (1993) pels articles publicats a La Vanguardia. L’any 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.