Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants. Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular. Entre d’altres, De més verdes en maduren (1970), Arribar, a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de “coca” (1989), Adrià un torero català (1990), Enigma d’una mort (1991) i En Narcís s’ha tornat boig! (1996). Com a poetessa conreà una poesia intimista: Engrunes del cor (1973), Records que parlen (1984) i Cercant una estrella (1997).