Exercí com a historiador. Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent del’Academia de la Historia. Col·laborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista “Scherzando” (1906-35). Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes (1910), Recull sardanístic (1916), Errors populars (1922), Les campanes de Girona (1926), Una consueta de la catedral de Girona (1947) i La últimaguerra carlista en Gerona y su provincia (1956).