Josep Miquel Guàrdia Bagur

(Alaior, Menorca, 1830 — París, 1897)

Filòleg, humanista i filòsof.

Vida i obra

Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina. Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855. Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant. L’activitat docent (1865-82) a prestigiosos col·legis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de ressò internacional com L’éducation dans l’École Libre (1890), i la filològica, amb la redacció, juntament amb J. Wierzeyski, de dues gramàtiques llatines (1876 i 1877) i una de grega (1879), capdavanteres en l’aplicació de la lingüística comparada alemanya. Fou en la tercera etapa que l’obra catalana assolí el màxim gruix i projecció: després del viatge filològic als països de llengua catalana el 1884, de què donà compte el 1885 a “La Revue des Deux Mondes”, inicià relacions epistolars amb Josep Balari i Jovany, Jaume Collell, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Rubió i Ors, Antoni Rubió i Lluch, Àlvar Verdaguer i Gaietà Vidal i Valenciano, a través de les quals debaté sobre la cultura catalana entre la Renaixença i el modernisme. L’edició de Lo↑somni de Bernat Metge, a París, el 1889, una fita dins la historiografia cultural, li obrí les pàgines de L’Avenç entre el 1890 i el 1892. La polèmica, però, mantinguda amb Menéndez y Pelayo, entre el 1890 i el 1893, sobre la ciència i la filosofia espanyoles, limità la recepció posterior d’un intel·lectual regeneracionista, el positivisme i l’humanisme del qual cristal·litzaren en un programa (lingüístic, pedagògic, acadèmic i literari) per a la cultura catalana de síntesi entre la tradició pròpia medieval i la clàssica grecollatina.

Bibliografia
  1. Carreras i Artau, T. (1951)
  2. Jufresa, M. (2007), p. 353-368
  3. Paredes i Baulida, M. (2000)
  4. Pascuchi, M. (1927-1928)
  5. Pascuchi, M. (1984)
  6. Petrus Rotger, A. (1985)
  7. Salord Ripoll, J. (19982), p. 9-19
  8. Salord Ripoll, J. (2003) vol. II, p. 905-917
  9. Valentí Fiol, E. (19722), p. 15-54
  10. Verdaguer, J. (1997).
Vegeu bibliografia