Vida i obra
Fundà el Centre de Lectura (1859), en què exercí diversos càrrecs, i fou redactor dels seus portaveus i de l’“Álbum de Euterpe”, editat per la societat coral filial. Traslladat a Barcelona el 1862, participà en les publicacions claverianes i altres periòdics. A Madrid fou redactor del diari “La Democracia” (1864-66), dirigit per Castelar, a qui es vinculà estretament. Celebrà la instauració dels Jocs Florals, però en criticà el predomini del conservadorisme i reclamà una literatura catalana progressista, més enllà de la proposta de Víctor Balaguer, amb qui, tot i elogiar-ne diversos aspectes, debaté amicalment. Intervingué en la Revolució de Setembre a Reus, creà “La Redención del Pueblo” (1868) i promogué el laïcisme amb El matrimonio civil según se practica en la ciudad de Reus (1869). Aquell any, signà el pacte federal de Tortosa i fou elegit diputat provincial (1870) i a Corts (1873). De nou a Madrid, dirigí La Discusión i “El Pueblo Español” i feu de corresponsal de La Renaixença (des del 1883), en què reflexionà sobre el catalanisme. Col·laborà en altres nombroses publicacions, com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa i els seus almanacs i diversos periòdics sud-americans, i usà sovint pseudònims. Prodigà les ressenyes literàries, algunes recollides en volum, i en el certamen del Centre de Lectura del 1892 li premiaren l’Evolución de la literatura dramática catalana, que valorà positivament. Edità també diverses semblances i les memòries costumistes Coses de Reus (Records d’un jove que ja no ho és) (1900; la segona part es publicà el 1965). Deixà dispersa la producció poètica castellana i catalana i el 1874 va escriure en castellà una peça anticarlina. Prologà l’aplec pòstum, Florescència (1902), del seu fill Hortensi↑Güell.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Anguera, P. (1992), vol. I, p. 281-296
- Corretger, M. (2005), p. 77-123
- Corretger, M. i Ferré, X. (2007)
- Costafreda, M. (1995), p. 147-154.
- Iglésies, J. (19651)
- Iglésies, J. (19652), p. 15-21.