Estudià a Girona, a Alcalá (1515), a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia (1528). És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor (d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura) i rector en tres ocasions. El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento. Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits. Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic: In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona 1583, Venècia 1585).