Antoni Isern i Arnau

(Alcover, Alt Camp, 1883 — Cabrera de Mar, Maresme, 1906)

Poeta.

Vida i obra

De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern. Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània. En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac. Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol. Publicà Sentiments (1899), de to pessimista, i Esplets d’ànima jove (1903), els seus millors poemes, on cerca l’ideal a través de la natura, de l’acció i de l’amor. La seva poesia, innocent i confegida amb els tòpics més comuns del decadentisme i del vitalisme, palesa unes incipients influències literàries forjades en lectures romàntiques.

Bibliografia
  1. Ginebra i Serrabou, J. (1994)
  2. Sunyer i Molné, M. (1984), p. 52-53
  3. Sunyer i Molné, M. (19841), p. 7-11.
Vegeu bibliografia