Col·laborà, entre altres periòdics, en “El Matí” i La Revista. Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes: Enlluernament, el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra. Com a crític escrigué: Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presència i evocacions (1969) i Semblances. Testimoni d’una cultura (1990), entre d’altres.