Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà. Fou jesuïta (1748) i ensenyà humanitats i filosofia a Barcelona. Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova. Publicà Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola, en 6 vol. (Gènova 1778-81; trad. al castellà: Saragossa 1782-84), obra adreçada a refutar abrandadament les tesis de Tiraboschi, Bettinelli i Signorelli sobre la decadència de la literatura hispànica; l’assaig constitueix un precedent del comparatisme literari del s. XIX. Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica; als volums “Della letteratura moderna” (III-VI) analitza la cultura hispànica medieval, renaixentista i barroca, inclosa la literatura provençal, que identifica amb la catalana.