Es dedicà a l’ensenyament i fou director del “Diario de Mataró”. Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novel·les curtes (El hermano del mártir, o El catolicismo en España, 1890), i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà (Carlos de Viana, 1889, en versió catalana el 1929; La cruz de hierro, 1886; Entre mi hijo y mi honra!, 1882; Carlos el Hechizado, 1890), i en català (Lo mas maleït, 1888; L’anell de la morta, 1895; El naixement del Messies, 1911; El secret, 1917; L’escàndol, 1929). Escriví poemes també en castellà (Belisa!, Hojas, 1887) i en català (Visions i pensaments, 1912, i Poesies, dins “Lectura Popular”, 1920).