Vida i obra
Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament. Era nebot de Joan Maragall, el qual l’encoratjà vers la poesia. Conreà el gènere, des d’un doble vessant. D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany (especialment de Goethe) en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques (1910) o Tres poemes (1920). De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants (1914, 2a ed. revisada: 1937). Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del modernisme. Posteriorment optà per un in-tent de modernització de caràcter més aviat retòric (Odes i ciutats de visió, 1930) i fins i tot amb un deix lleugerament experimental (Un tragipoema i Tizianel·la, 1934). Amb Les elegies i els jardins (1938, premi Joaquim Folguera 1937) apunta cap a una major maduresa. Col·laborà a “Revista Catalana”, “La Cataluña”, Catalunya, La Revista, La Nova Revista, La Veu de Catalunya i “La Humanitat”. A través dels articles i de les ressenyes anà forjant una concepció de la cultura propera als interessos del noucentisme imperant, però des del convenciment de la necessària independèn-cia de l’intel·lectual i des d’una certa discrepància respecte a l’ortodòxia orsiana. Com a novel·lista, en una aportació menys rellevant, assimilà influències germàniques en obres on es dona prioritat al conflicte moral: Dues conversions i una mort (1927), El camí errat (1927), El sobrevingut (1932) i Vida estreta (1926), aquesta última amb un deix més naturalista. Publicà també algunes obres en prosa, com Rondant de nit (~ 1929), Sonata domèstica (1935) i De viatge (1935); alguna escadussera obra teatral, com Ell i ella (1931), i nombrosos llibres de divulgació entre els quals sobresurten Manual d’història de la cultura (1928) i Josep Anselm Clavé (1937). Fou també un destacat traductor. Versionà —en ple modernisme i per primera vegada en català— algunes òperes de Wagner, i, posteriorment, entre d’altres, les Poesies de Richard Dehmel (1918) i diverses obres de Goethe: Torquato Tasso (1908), Hermann i Dorotea (1918), i, en vers, el Faust (1938). Des del 1939 hagué de traduir només en castellà, i publicà algunes biografies en aquesta llengua. Deixà inèdites unes memòries (Jo i els altres), extraviades durant la guerra civil. Pòstumament es publicà el recull poètic Jornades líriques (1981).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aritzeta i Abad, M. (1985), p. 245-256
- Aritzeta i Abad, M. (1998), vol. II, p. 200-211
- Cassany, E. (1981), p. 7-15
- Palau i Fabre, J. (1980).