Vida i obra
Exercí també com a compositor i crític musical. Deixeble d’Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, amplià els estudis musicals a Europa i desenvolupà una important renovació pedagògica que materialitzà en la fundació de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica. Fou crític musical de La Veu de Catalunya i de Revista Musical Catalana. Publicà Ínfimes cròniques d’alta civilitat (1911) —amb el pseudònim Chiron i amb pròleg d’Eugeni d’Ors—, unes glosses que segueixen el programa pedagògic i cívic del noucentisme i que havien aparegut prèviament a “La Sembra” de Terrassa. La seva obra poètica inicial és de tendència maragalliana: Lluminoses (1906) i L’estiu al cor (1928). Més tard derivà cap a la poesia religiosa: Sonets (1938), Del meu viure a muntanya (1945), El vol dispers (1946), El meu Montserrat (1947), L’hoste (1949), Fogalleig al capvespre (1950), Benaurances de l’any (1951) i Llibre dels àngels (1952). També musicà cançons populars: Les cançons de Nadal (1917) i Els cants de la Passió (1928). En castellà publicà el volum Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Artal i Vidal, M. (1967)
- Bonnín, H. (1980)
- Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 290-291
- Cerdà i Surroca, M.À. (1982)
- Miracle, J. (1985), p. 107-114
- Monés, N. (2002).