Rebé del seu pare, Joan Llongueras i Badia, els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb Vicenç M. de Gibert i amb Blanca Selva. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, les cantates corals La fona de David (1971), El cavaller i el drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), una sarsuela, sardanes (Marició) i música religiosa.
A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors. Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català. El 1940 fundà el Cor Tomás Luis de Victoria, i regentà l’Oficina Tècnica de Cors i Orfeons de Catalunya. El 1939 participà en la fundació de les escoles Virtèlia, que dirigí.