Fou bisbe d’Urgell (1572-76) i de Barcelona (1576-98). A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina: introduí el missal iel breviari romans, i fundà el seminari diocesà (1593). Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort. És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències [...] per als sacerdots (Barcelona 1598). Sembla que encarregà a M.A. de↑Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina.