Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona (1919). Col·laborà en la premsa catòlica de l’època, especialment a “Catalunya Social” (1921), i fou un dels impulsors a Catalunya de la democràcia cristiana com a inspirador d’Unió Democràtica de Catalunya, a més de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, un volum de Discursos de Ciceró i les Confessions de sant Agustí (1931). Publicà, entre altres treballs, L’obra integral del pontificat de Benet XV (1922) i Verdaguer, aspecto sacerdotal de su obra poética (1945).