Doctor en dret, compositor i musicòleg, fou catedràtic d’estètica i història de la música del Conservatori Superior de València, periodistade “Las Provincias” i col·laborador, entre d’altres, de La Revista i Revista Musical Catalana. Capdavanter de la renovació de la narrativa culta valenciana i d’un esperit rebel, es deixà seduir per l’ideari prerafaelita anglès, l’aristocratisme esteticista i la ironia de Santiago Rusiñol. El 1907 publicàCuentos lírics, un recull eclèctic en què les narracions de major filiació amb els pressupòsits esteticoliteraris del modernisme —com l’enfrontament entre artista i societat, la reivindicació de la natura oposada a l’urbs, l’amor per la música o el wagnerisme— conviuen amb les de base costumista, les de temàtica infantil o les de caràcter líric —properes al poema en prosa— o periodístic, tret que avança l’estil dels seus següents llibres. Els dos reculls posteriors, De l’horta i de la muntanya (1916) i Proses de viatge (1929), són dos aplecs de narracions breus de viatges per terres valencianes i, ocasionalment, mallorquines, en les quals abandonà per complet els trets més propers al modernisme.
- Iborra, J. (19951), p. 43-60
- Pérez i Moragón, F. (1983), p. 7-29
- Simbor i Roig, V. (1986), p. 127-158
- Simbor i Roig, V. (1987).