Vida i obra
Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica, i catalogà el fons de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona, d’on fou arxiver des del 1942. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972. La seva vasta obra assagística —bona part en llengua castellana— es compon d’unes cinc-centes obres, entre llibres i articles, a propòsit de la història de Catalunya, en les seves més diverses facetes: l’art (Pedro Nunyes y Enrique Fernández, pintores de retablos, 1944; L’art antic al Maresme, 1970), la història del llibre i de la cultura (Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona, 1474-1543, en col·laboració amb Jordi Rubió i Balaguer, 1955; Manuscrits catalans anteriors a la impremta, 1975), les professions i els oficis (Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona, en col·laboració amb Raimon Noguera, 1965; Guadamassilers i guadamassils, 1972; El paper a les terres catalanes, 1972), el comerç i la tècnica (Los seguros de vida de esclavos en Barcelona, 1453-1523, 1955) o la monografia de caràcter més local (Miscel·lània de no-tes històriques del monestir de Valldonzella, 1976; Fulls històrics de l’Hospitalet de Llobregat, 1977).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Sense autor (1968)
- Sense autor (1976).