Vida i obra
De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare. Estudià al col·legi de nobles dels jesuïtes de València i entrà a la Companyia de Jesús el 1754. Passà al Principat cinc anys seguits: com a novici a Tarragona (1754-56), estudiant de lletres humanes a Manresa (1756-57) i de filosofia i ciències a Girona (1757-59). Fou ordenat de sacerdot a València, on estudià teologia (1759-63). Quan es produí l’expulsió dels jesuïtes (1767) era professor d’humanitats a la Universitat de Gandia. A l’exili d’Itàlia, ensenyà filosofia a Ferrara. Des del 1774 fins a la invasió napoleònica (1796) romangué a Màntua, a casa dels marquesos Bianchi, llevat dels períodes de viatges per Itàlia i altres indrets d’Europa, en el decurs dels quals mantingué contactes amb erudits de renom. A Màntua escriví i publicà obres filosoficocientífiques —com el Saggio della filosofia di Galileo (1776)— o d’erudició humanística i bibliogràfica —Catalogo de’ codici manoscritti della famiglia Capilupi di Mantova (1797)—, mentre el seu germà Carles estampava a Madrid en cinc volums (1786-93) les seves Cartas familiares, relació dels viatges per tot Itàlia a la recerca de materials per a la seva obra cabdal:↑Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura (primera edició: 7 volums, Parma 1782-99). Refugiat a Parma durant la invasió napoleònica de la Llombardia, el 1799 fou nomenat pel govern austríac reformador de la universitat de Pavia. El 1800 s’incorporà novament als jesuïtes, que encara pervivien a la Rússia Blanca. Ocupats els ducats parmesans pels francesos, s’establí a Nàpols, on fou bibliotecari reial. Del darrer període de la seva vida són diferents obres d’erudició, en particular l’edició de lletres llatines d’Antoni↑Agustí (Parma 1804) i els Anecdota graeca et latina (Nàpols 1816).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alberola Romá, A. (1997), p. 319-330
- Batllori, M. (19982), p. 201-229
- Brunori, L. (2006)
- Cervone, A. (1966)
- Domínguez Moltó, A. (1978)
- Giménez López, E. (2004).