Fill de Joan Maragall. Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona (1928-32). Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío. Fou professor de l’Institut-Escola (1932-35) i de la Universitat Autònoma republicana (fins el 1939). Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977.
A partir de la dècada de 1950 col·laborà a Convivium, El Ciervo, Destino i, posteriorment, a Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, El País i d’altres. Publicà Balanç de la Universitat Autònoma (1969) i El pensament filosòfic: segles XVIII i XIX (1978) dins la col·lecció “Conèixer Catalunya”, a més de les memòries El que passa i els qui han passat (1985). També escriví sobre el seu pare en l’opuscle Fe i cultura en Joan Maragall (1995).
Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1985-89), director general de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1978-80) i senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya (1982-97). El 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Era pare dels polítics Pasqual i Ernest Maragall, del pintor Jordi Maragall i de l’escriptor i teòric de la contracultura Pau Maragall, conegut pel pseudònim Pau Malvido (Barcelona, 1948 – 21 de maig de 1994), entre d’altres.