Joaquim Martí i Gadea

(Balones, Alcoià, 1837 — Mislata, Horta, 1920)

Folklorista.

Vida i obra

Exercí el sacerdoci. Amb les dades aplegades en pobles de diferents comarques, compongué diversos llibres folklòrics, no ben elaborats, amb consideracions morals i cançons inventades per ell, però molt rics de materials i de lèxic, alguns dels quals publicats amb pseudònim: Encisam de totes herbes (1891), Burrimàquia alacantina (1904), Trossos i mossos (1906), Folklore valencià. Pitos i flautes (1914) i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906-1918). És autor d’un Novísimo diccionario general valenciano-castellano (1909) i d’un Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), que superaren els reculls de lèxic valencià precedents, malgrat la seva desorientació ortogràfica i la inclusió de moltes paraules derivades i exòtiques. D’esperit independent, treballà sempre en solitari. El 1916 fou nomenat director consiliari del Centre de Cultura Valenciana i, cap al final de la seva vida, fou membre de Lo Rat Penat.

Bibliografia
  1. Colomina i Castanyer, J. (1991)
  2. Domínguez Moltó, A. (1981).
Vegeu bibliografia