Dirigí la “Gaseta de Vilafranca” i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista “Hèlix”. Militant d’Acció Catalana. Ocupà diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya. El 1939 s’exilià, primer per un breu temps a Xile i després a Buenos Aires. Col·laborà assíduament a les revistes catalanes de l’exili americà (Ressorgiment, Catalunya, La Nostra Revista, Pont Blau, Xaloc i altres). Els seus nombrosos articles i assaigs constitueixen, en conjunt, una aproximació a la història del catalanisme durant el s. XX. També publicà en revistes de l’interior, com “Occident” i “Tele-estel”. Fou un dels impulsors de la celebració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1941. Fou membre del consistori en diverses ocasions i guanyà la viola d’or en els Jocs de Montevideo (1949) amb el poema Jobi.