Portà un quant temps una sucursal del negoci familiar d’argenteria, seu per altra banda de tertúlies literàries informals. Després que, del 1885 al 1896, pentanyés a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres (1899) a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real (1908) i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus. Dirigí la part literària de l’Enciclopedia Universal Ilustrada dels editors Espasa, i col·laborà, entre altres publicacions, a “La Bandera Catalana”, L’Aureneta, de Buenos Aires, “La Pàtria Catalana”, de Valls, La Il·lustració Catalana, Diario de Barcelonal (amb cròniques literàries quinzenals, entre el 1900 i el 1905) i La Vanguardia, on publicà sèries d’articles sobre autors i episodis culturals i polítics vuitcentistes, d’interèsmemorialístic, recollits en part en volum: De mi rebotica (1913), Los buenos barceloneses (1924), Oliendo a brea (1926) i Barcelona isabelina y revolucionaria (1930). Anuncià, però no els arribà a publicar, els reculls de les sèries Triunfantes y olvidados i El catalanismo literario en las regiones. A Joyas del clasicismo. Estudios de investigacion crítica (1912), recollí assaigs, articles crítics, discursos i versions reduïdes i comentades d’Aristòtil i Horaci. Traduí a més, sovint en català, obres d’Èsquil, Teòcrit, Virgili, Dant, Petrarca, Shakespeare, Béranger i Mistral. Fou secretari (1908) i mantenidor (1923) dels Jocs Florals de Barcelona, en els quals havia estat repetidament premiat entre el 1881 i el 1905, en què fou proclamat mestre en gai saber. Recopilà regularment la seva obra poètica, de temes històrics, llegendaris, hagiogràfics i costumistes, a Poesies líriques. (Històriques, bíbliques i populars) (1879), Poesies (1893), amb una “Lletra-prefaci” de Jacint Verdaguer, Tretze són tretze. Fàbules reaccionàries (1904) i De l’art vell i de l’art nou. Poesies complertes (1913), amb poemes originals i traduccions. Publicà encara el recull de sis narracions, Perles catalanes. Tradicions i llegendes (1878), de base folklòrica o costumista, la novel·la Marianeta y Marianita (1897) i un Diccionario de diccionarios (1916-17). Publicà i estrenà obres teatrals (el drama en prosa Bruniselda, 1906, escrit en col·laboració amb Josep Puigdollers i Macià, amb música d’Enric Morera, i la revista en prosa i vers Viva Llavaneras!, 1915, escrita amb Alfred Rocha i Francesc Condeminas, i amb música d’Alfred Bouvier i Conxita Rocha, ambdues obres en llengua castellana, i el conte oriental, escrit en col·laboració amb Lluís Masriera, El marxant Emperador, 1920). Fonts bibliogràfiques de la història i costums de la Barcelona vuitcentista (1924) és el tema tractat en el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.